Pàgina d'inici > Catalunya i Països Catalans > La meva declaració de sobirania

La meva declaració de sobirania

Demà el parlament de Catalunya sotmetrà a votació, amb tota probabilitat, fins a tres declaracions de sobirania: la Sobirania institucionalista de CDC-UDC-ERC-ICV-EUiA, la Sobirania però-no-que-Espanya-s’enfadarà del PSC i la Sobirania però-la-nostra-eh! de la CUP. Entrar a analitzar cadascuna de les propostes ens portaria lluny en l’anàlisi de la realitat dels partits. N’hi ha hagut prou amb una proposta clara per part dels ciutadans, una proposta sense viaranys, sense càlculs de partit, sense estratègia parlamentària, per a què aquelles estructures que semblaven tan sòlides (CiU i PSC) trontollin apunt de fer llenya o per a què tots els discursos s’hagin recol·locat o descol·locat (tots). S’hi hi pensem, n’hi ha hagut prou a parlar de principis, de conceptes –i no de burocràcia o gestió– per a què s’hagi produït un veritable terratrèmol que fa gairebé inimaginable pensar en el parlament del 2015 ò 2016 amb una configuració de partits similar a l’actual. Lògicament els únics que no s’han mogut, aparentment, ni un mil·limetre, PP i C’s, són els únics que mostren una sòlida estabilitat: segurament és l’estabilitat basada en la idea de l’Espanya eterna que com a “marca” que diríem avui és molt potent però cal veure com resistiria una escisió de Catalunya.

A Catalunya estem fent una cosa molt difícil: posar-nos d’acord sobre què creiem que som i sobre què voldríem, en conseqüència, ser. Lògicament els Estats-Nació no es fan aquestes preguntes. En primer lloc, pensen que no els cal; en segon lloc, saben que és perillòs fer-se massa preguntes. Tots els subdits espanyols estan d’acord amb el model d’estat que és Espanya? Què votarien si se’ls demanés en un referèndum? República, monarquía, dictadura? Reconquerir Gibraltar? Abandonar Ceuta i Melilla? No tinc cap dubte que si el procés d’independència de Catalunya culmina positivament, aquesta i moltes altres preguntes començaran a ser necessàries també per als espanyols.

Vist el panorama, s’està discutint molt, aquests dies, sobre la necessitat que la declaració de Sobirania sigui el més ampla possible per tal d’encabir-hi tothom. Això lògicament genera el típic estira-i-arronsa en cerca del maleït consens. Si fos pel consens en aquest país el nombre ∏ (pi) seria = 4. La discussió gira entorn a la necessitat, o no, d’incloure-hi Europa, la paraula Sobirania, els Països catalans, en definitiva, d’incloure Déu i sa Mare per tal de fer la punyeta i/o portar l’aigua a molí propi. Jo em pensava, que una declaració de Sobirania (com una d’Independència) no es feia contra res, ni contra ningú, sinó a favor d’un mateix. Cal que hi aparegui la història i remuntar-nos a l’home de Taltavull perquè la solemnitat ens negui els ulls a uns o annuegui d’altres?

Em sembla possible fer una declaració prou clara i contundent i que a més, perquè d’això es tracta, no sigui teleològica ans permeti, arribat el moment, triar com volem organitzar-nos i amb qui, sense necessitat de fer entrar per la porta del darrera conceptes que formarien ja part d’una hipotètica declaració d’independència.

Proposta de Declaració de Sobirania
Els ciutadans de Catalunya, a través del seu Parlament, manifesten:
1. Que com qualsevol col·lectiu humà aspiren a ser feliços,
2. Que com qualsevol col·lectiu humà tenen al dret de constituir-se com a grup i a organitzar-se per tal d’aconseguir de ser feliços,
3. Que l’ordenament jurídic internacional recull aquest dret a les pròpies aspiracions col·lectives amb el nom de Dret a l’Autodeterminació,
4. Que en virtut d’aquesta declaració fan avinent a la resta de pobles del món que consideren arribat el moment de decidir sobre la relació entre Catalunya i la resta de pobles, el que en llenguatge jurídic s’expressa dient que els ciutadans de Catalunya es defineixen com a subjecte polític i jurídic sobirà.
5. Que en virtut d’aquesta declaració, i mitjançant el Parlament de Catalunya, endegaran les accions oportunes per, en un termini breu de temps, redefinir les relacions entre Catalunya i la resta de pobles del món, i especialment aquells amb els qui existeix una estreta relació deguda a fets històrics, culturals, polítics o jurídics.
6. Que aquesa redefinició, respectant el tarannà dels ciutadans de Catalunya, es farà de manera pacífica,
7. Que qualsevol canvi d’estatus o el manteniment de l’actual haurà de ser consultat a la ciutadania de la manera més clara i democràtica possible, a partir del marc legal que permeti, efectivament, consultar els ciutadans.

Espero haver contribuit a la confusió.

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: