Pàgina d'inici > Catalunya i Països Catalans, Espanya > Carta a un rei, des de Catalunya

Carta a un rei, des de Catalunya

‘No sóc el primer i amb seguretat no seré l’últim entre els catalans* que pensa que en la difícil conjuntura econòmica, política i també social que vivim és imprescindible que interioritzem dues coses fonamentals.

La primera és que només superarem les dificultats actuals si actuem units, caminem junts, unim les nostres veus, remem alhora. Ens trobem en un moment decisiu per al futur d’Europa i de Catalunya* i per a assegurar o arruïnar el benestar que tant ens ha costat d’aconseguir. En aquestes circumstàncies, el pitjor que podem fer és dividir forces, encoratjar dissensions, perseguir quimeres, aprofundir ferides. No és una bona època per a escodrinyar les essències ni per debatre si són gossos llebrers o conillers els qui amenacen el nostre model de convivència. És una època, per contra, més adequada per a l’acció decidida i conjunta de la societat, a tots els nivells, en defensa del model democràtic i social que entre tots hem elegit.

La segona és que, des de la unió i la concòrdia, hem de recuperar i reforçar els valors que s’han destacat en les millors etapes de la nostra complexa història**: la feina, l’esforç, el mèrit, la generositat, el diàleg, l’imperatiu ètic, el sacrifici dels interessos particulars en nom de l’interès general, la renúncia a la veritat en exclusiva.

Aquests són els valors d’una societat sana i viva, la societat que volem ser i on volem ser per superar, entre tots, les dificultats que vivim avui.

Visca la República, visca Catalunya, visca la república catalana*** ‘

Evidentment això és una ficció. El text original ha estat publicat avui pel rei d’Espanya, Juan Carlos I de Borbón Borbón. De l’original, en espanyol, han estat substituïdes les paraules ‘espanyols’ i ‘Espanya’ per ‘catalans’ i ‘Catalunya, per lògica interna de la nova versió ha estat suprimida la frase **’i que van brillar en particular en la nostra transició democràtica’, i s’afegit una aclamació final*** inventada però probable en un context d’un estat català lliure i republicà.

Curiosament el text funciona igualment de bé ponsant-hi espanyol o català, i funcionaria igualment bé si hi poséssim francès, bretó, basc o alemany. En aquest sentit puc afirmar que com a català estic completament d’acord en el fet que units estarem millor. Però vull afegir que crec que són els individus i els pobles els qui han de poder decidir en cada moment amb qui volen anar junts, i no la història més o menys recent o més o menys llunyana. Ara, sr. Juan Carlos, molts catalans estem decidint que no volem anar junts amb Espanya sinó amb Europa i com a catalans, i vostè, ja em perdonarà, no pot fer-hi res.

Bé, algú com vosté pot intentar moltes coses i pot ser molt perillós. Algú que per mantenir-se en el poder va ser capaç de rebutjar son pare, possiblement matar un germà, jurar els “Principios del Movimiento” i entabanar els seus col·laboradors perquè li organitzessin un cop d’estat que després havia de frustrar, algú així, podria tenir la temptació d’usar l’exèrcit, que vostè comanda, i altres fils per tal d’aturar un moviment que, fins ara, s’ha caracteritrzat per haver estat clar i pacífic.

Podria intentar d’altres vies, i potser pensa que aquesta carta n’era una. Desgraciadament vostè, però, és d’una estirp, la borbònica, que només entén el poder com a absolut, personal, i homogeni. No li ha passat pel magí, suposo, escriure la carta en català per tal de guanyar-se els, des del seu punt de vista, espanyols desafectes. La seva col·lega britànnica, en canvi, les té més clares aquestes coses.

Potser el més grotesc de la seva carta, però, sigui el seu inici “no seré l’últim entre els espanyols”. Si jo fos espanyol estaria profundament disgustat pel fet que un senyor nascut a Roma, educat a Friburg i Estoril, que a casa parla en anglès, i que només ha mirat sempre pel seu únic i exclusiu interès, tal i com es veurà amb les seves inversions i comptes en paradissos fiscals el dia que deixi de ser inviolable i no sotmès a responsabilitat, utilitzi l’espanyolitat per tal de seguir mantenint els seus privilegis. Desprès de l’episodi de l’elefant, que vostè parli de “el benestar que tant ens ha costat d’aconseguir” és encara més insultant.

Benvolgut senyor Juan Carlos, espero poder deixar de ser súbdit seu ben aviat i espero que pel bé dels espanyols un dia o altre sigui investigat i, si és necessari, processat per tot allò que ha fet contra la nació que per mandat preconstitucional representa.

Visca la república catalana.

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: