L’engany del dia 30

Aquesta setmana el president Mas es reunirà amb els partits de l’arc parlamentari per tal de consensuar, això s’està transmetent des de fa dies, un acord majoritari per tal d’anar a negociar amb el president espanyol, el sr. Rajoy, un canvi substancial en el sistema de finançament de la Comunitat Autònoma de Catalunya. Fins aquí la ficció político-mediàtica.

Molts ciutadans no podem evitar de pensar que en aquesta ocasió, com en tantes altres, re no canviarà, que tots els qui es trobaran per parlar el dia 30 ja tenen decidides les seves posicions i que aquestes són fruit, en molts casos, dels interessos de cada formació, sovint inconfessables, i que ningú no escoltarà ningú. Una vegada més.

La novetat de tot aquest foc d’encenalls és que algú podria creure que la coalició de govern, Convergència i Unió, ha decidit encapçalar una revolta contra l’Estat espanyol que, aquesta vegada sí, hauria de culminar en la independència de Catalunya. Potser cal recordar com la Lliga regionalista va acabar donant suport al general sublevat, F. Franco, i la burgesia catalana, i a l’eixample de Barcelona se’n recorden bé, va acabar oferint les aŀliances de matrimoni per tal de finançar el “alzamiento”. Però aquestes són, tal vegada, velles històries.

CiU, senzillament, ha sabut sempre que per tenir centralitat a Catalunya cal desplaçar-se amb el propi centre. Només això justifica l’actual accent sobiranista i, fins i tot els grinyols de la coalició, amb un dels socis, democristià, subjugat per un dels polítics possiblement més foscos i llest del panorama actual, J. A. Duran i Lleida. També saben que millor controŀlar el procés i sobreviure que quedar-ne al marge, una actitud de dretes clàssica.

La coartada econòmica, a més, justifica ara aquests moviments. Però desenganyem-nos, CiU defensa uns interessos de clase i una consciència de classe més potents que els que hagués pogut exhibir qualsevol partit comunista als anys trenta. La independència per aquesta via només arribaria en el moment que aquesta oligarquia dirigent veiés perillar el propi statu quo. Per què haurien de voler CiU o el Partit popular, recentment català, contrariar Abertis, La Caixa, Gas Natural i un llarg etcètera si són ells mateixos? Per què haurien d’intervenir en el mercat immobiliari o Ferrovial, si en són els propietaris?

Lògicament es tracta, en el cas d’aquests dos partits, del cas més extrem, del greix que fa rodar el sistema. D’altres forces polítiques, tanmateix, no són alienes a aquests processos. Com més gran és el nombre de diputats, més despesa ha calgut per arribar a obtenir-los però també major capacitat es té per decidir i és sabut que qui treballa amb oli les mans se n’unta.

Modestament, crec que l’error és condemnar la política i els polítics. Polítics ho som tots i tots fem política des del moment en que intervenim per a millorar, cadascú segons el propi criteri, en els afers de la poleis. El problema és quan els polítics esdevenen representants, no de la voluntat dels ciutadans que els voten o no, sinó de corporacions i empreses, és a dir representants comercials. Per comptes de vetes i fils ara toca vendre sobiranisme – cadascú el seu–, la nació que sigui o el concert econòmic. I vendre’ls literalment, no ho oblidem

De raons per a la independència dels Països catalans n’hi ha moltes, les menys importants són les econòmiques. Uns Països catalans independents seguirien pagant peatges, per la senzilla raó que tenir autopistes és un luxe; seguirien pagant impostos, potser tants com ara perquè ens hem acostumat a uns serveis públics de molt nivell i això també és un luxe. Potser, però només potser, l’ús d’aquests recursos econòmics seria més eficient i, se’ns dubte, en un primer moment la supressió d’un espoli fiscal que ja fa temps hauria d’haver estat denunciat davant de la Unió Europea, que és després dels Països catalans la principal perjudicada, podria alleugerir la caixa pública. Però desenganyem-nos dirigits per representanrs comercials, i no per polítics de debó, els problemes de debó persistirien. Només cal veure els desvergonyits desoris del País Valencià o les Illes o el més senyorivol cas català.

Poder decidir quina educació donem als nostres fills i als nostres adults, quin tipus de model sanitari hauria de vetllar per la nostra salut, com garantim que tothom tingui un habitatge digne, com treballem i com superem la pèrdua de la feina, com garantim que els més vulnerables no estiguin desemparats, si ens cal o no un exèrcit, com ens posem d’acord amb les Illes i el País Valencià per anar plegats –o si més posar-nos d’acord en qüestions bàsiques– o com contribuim a generar coneixement per a preparar un futur millor, aquestes són les coses que uns Països catalans independents farien millor. Però totes aquestes fites, actuar en tots aquests àmbits, només seria possible substituïnt els actuals representants comercials per veritables polítics. Quins? Doncs tots i cadascun dels ciutadans preocupats pel que els envolta.

 

Anuncis
  1. 8 Juny 2012 a les 5:35 pm

    “La novetat de tot aquest foc d’encenalls és que algú podria creure que la coalició de govern, Convergència i Unió, ha decidit encapçalar una revolta contra l’Estat espanyol que, aquesta vegada sí, hauria de culminar en la independència de Catalunya. Potser cal recordar com la Lliga regionalista va acabar donant suport al general sublevat, F. Franco, i la burgesia catalana, i a l’eixample de Barcelona se’n recorden bé, va acabar oferint les aŀliances de matrimoni per tal de finançar el “alzamiento”. Però aquestes són, tal vegada, velles històries.”

    Com deia l’historiador Josep Termes, a la guerra civil -i abans- no hi havien dos bàndols sinó tres… perquè en el bàndol republicà, sempre hi va haver la classe treballadora, amb totes les seves diferències, i una classe burgesa benestant capaç de vendre’s per un plat de llenties i que mai estava ni està per la feina de la independència. A dia d’avui, passa exactement igual, però amb una societat molt més individualista i molt difícil de fer moure.

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: