Co-pagaments?

Avui ens hem llevat amb una notícia curiosa. El govern d’Artur Mas ha pactat amb el Pp que a partir d’ara es pagui un (1) euro (€) per recepta. La norma té uns límits, no es pagarà per a medicaments de preu inferior a 1,67€ i només es pagarà fins un màxim de 62 receptes (és a dir, 62€). Segons ha estat transmesa la informació, aquesta limitació pretén evitar penalitzar els qui pateixen malalties cròniques. De la mateixa manera, restarien exempts aquells qui depenguin de la Renda Mínima d’Inserció (RMI).

La notícia tenia altres dues seqüeles, la primera és que la taxa turística de que tan s’ha parlat, es posposa fins el mes de novembre. Han estat proposades fins i tots les quantitats de les taxes: 2,5 € (en lloc dels 3€ de partida) per a les pernoctacions en hotels de 5 estrelles, gran luxe i creuers; 1, 25€ (en lloc de 2€) a Barcelona i 1€ a la resta de Catalunya per a pernoctacions de 4 estrelles; per a la resta d’establiments 0,75€, a Barcelona, 0,5 a la resta de Catalunya.

La segona té a veure amb l’aigua. El govern pretén recuperar dues taxes que afecten les empreses subministradores. La primera per la captació d’aigua, la segona per l’aigua que no s’aprofita. El portaveu del govern ha indicat que s’intentarà que no repercuteixi sobre els consumidors. La veritat és que la informació sobre aquesta darrera “sorpresa” és la més imprecisa.

Tanmateix, aquestes tres notícies, una rera l’altra, són molt indicatives del tipus de govern que tenim. En primer lloc cal tenir present que presentat d’aquesta manera és responsabilitat de dos partits Convergència i Unió (CiU) i Partido Popular de Catalunya (PPC) i acceptat per un govern, el d’Artur Mas.

En segon lloc, fixem-nos que la primera norma és un salt qualitatiu en un canvi de relació entre el ciutadà i la sanitat pública. Una recaptació d’aquest tipus és universal (afecta tothom qui vagi al metge del servei català de salut) i no progressiva (afecta tothom de la mateixa manera, tant és si guanyes 700€ o si guanyes 3.000€). L’explicació del per què una mesura d’aquest tipus ha apuntat dues idees clau. La primera és que cal col·laborar en el pagament de la Sanitat pública perquè és una despesa molt gran; la segona és que cal controlar i limitar la despesa en medicaments pel mal ús que se’n fa.

Què algú, i especialment un govern, tingui la barra/mala fe, de dir que cal contribuir a pagar la Sanitat pública és un fet que ja el desautoritza. I tanmateix és un argument que s’assimila, en època de crisi, com una explicació lògica de la situació. La pregunta que caldria fer al govern que això sosté és: però la Sanitat pública no la paguem entre tots amb els nostres impostos? Així, doncs, i tal i com algú ja ha destacat, no es tracta d’un co-pagament, expressió que ha fet molta fortuna (felicitats als especialistes en marketing del govern) sinó d’un re-pagament.

Tot plegat fa encara més mal posat al costat de les altres dues notícies. Perquè una recepta, per a comprar un medicament, és una primera necessitat quan algú està malalt. Curiosament, des del moment en que s’aprovin els pressupostos amb aquesta taxa, qualsevol que vagi des del metge a la farmàcia haurà de pagar 1€ per recepta. En canvi un senyor/una senyora que vulgui venir a Barcelona i tingui tants diners que pugui allotjar-se en un hotel de 5 estrelles només pagarà 2,5€ (equivalent a 2 receptes i mitja) potser a partir de novembre potser a partir de desembre i res si ve l’endemà d’aprovar els pressupostos.

La primera taxa va a cercar els diners de les butxaques dels ciutadans (tot i que normalment s’usa la paraula usuaris, com si fóssim clients i no co-partícips del sistema de sanitat pública); la segona taxa, potser, anirà a cercar diners a las butxaques de clients, en aquest cas sí, que trien l’opció d’anar o no anar a un hotel sense cap necessitat. En el primer cas estem parlant d’un servei bàsic, en el segon d’un luxe. En el primer cas podríem trobar algú amb dificultats per poder pagar el medicament+recepta, en el segon cas, en cap de les categories, trobarem ningú que tingui problemes per a assumir el cost.

(continuarà)

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: