Salut!

Aquest és el primer text que escric al bloc i voldria que fos una declaració d’intencions. Per aquest motiu i per a què s’entengui el nom que li he posat, em limitaré a transcriure una bonica cançó que La Trinca va publicar l’any 1979 a l’àlbum Pel broc gros amb el títol de “La Consti”:

Segons la Constitució

Espanya és una nació,

llena de gracia y de sal,

que té el mar a un cantó

i en el altre Portugal.

Capítol primer:

Són ciutadans espanyols

lladres i guàrdies civils,

capellans, frares i monges,

“carajillus” i taronges,

mantecades i pernils.

I també diuen que ho són

l’Agustina de Aragón,

el Cipote de Archidona,

el Fútbol Club Barcelona

i l’estàtua d’en Colón.

I ara aquest país,

que consti, que consti,

si no va pitjor anirà millor,

perquè ja tenim la “Consti”, la “Consti”,

perquè ja tenim la Constitució.

Relacions laborals:

Els obrers en general

podran fer vaga legal

sempre i quan es garanteixi

que mai no s’interrompeixi

la jornada laboral.

Per mirar d’erradicar

aquesta absurda mania

no podrà cap ciutadà

torturar cap policia

ni que vagi de paisà.

I ara aquest país,

que consti, que consti…

Capítol final sobre la sagrada unitat de la pàtria:

Espanya no és divisible

ni es parteix com un pastel

que ja ho deia sempre en Franco

i també Carrero Blanco

poc abans de pujar al cel.

Crec que com a presentació és prou clara. No?

Carles

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: